Carisma Vicenciano

 

CELEBRACIÓN CON LOS VOLUNTARIOS DE TORTOSA DE LOS 400 AÑOS DEL CARISMA VICENCIANO

Hoy, 2 de junio de 2017, hemos celebrado a las 11 de la mañana una Eucaristía Solemne en donde un miembro de la AIC, Josep, ha recibido la la insignia de la cruz y se ha comprometido con la Asociación Internacional de Caridad. 

Después de la Eucaristía hemos subido a la sala de actos, donde hemos pasado unos cortos de la celebración de los 400 años, junto con un power point, en donde se explica las actitudes que deben tener los voluntarios según nos dice el P, General Tomaž Mavrič, C.M, en su última Circular. 
Todo Voluntario debe ser testimonio de una vida de oración y acción entrelazadas, de tal manera que su acción sea oración y su oración esté animando su acción. El voluntario debe centrar su vida en Cristo, por eso debe ser Cristocéntrico, además debe vivir desde la Sencillez con Humildad y ejerciendo una Caridad creativa, que sea el fruto del AMOR.

El Señor Alcalde agradece a Hermanas su servicio












Vicente y Luisa vienen a visitarnos

TOMA DE LA INSIGNIA DE JOSEP



Josep lee su compromiso

CELEBRACIÓN 400 AÑOS DEL CARISMA VICENCIANO - LLEIDA-

Hoy sábado, 6 de Mayo, celebramos, en esta parroquia de St. Andreu, todo el voluntariado, los 400 años del Carisma Vicenciano, que ha movido y mueve el corazón de muchos hijos e hijas de la familia vicenciana para ayudar los más necesidades.
El día 9 de mayo será la festividad de Santa Luisa de Marillac, ya sabéis que era la colaboradora de Vicente de Paúl.  Ellos dos fueron y son modelos de acción social. St. Vicente es,hoy más que nunca, el santo de la Caridad.
L‘amor a los pobres, la ternura, la compasión, la sencillez en el trato, el compromiso para romper el círculo de la pobreza, la lucha por la justicia social… el seguir el Evangelio, la unión de todos los grupos en la AIC, la organización de nuestras tareas, la comunicación, la flexibilidad, la tolerancia, la responsabilidad… son los disparos que nos caracterizan y que nos tienen que definir y acompañar siempre. 
Así le pedimos a St. Vicente, puesto que la oración nos tiene que hacer ver la realidad, desde una perpectiva más amplia, y encaminarnos hacia los cambios que los tiempos que corren nos pedimos, para poder realizar las obras de justicia y caridad que nuestros usuarios necesitan.
           

 En REUS Inauguramos los 400 años del Carisma Vicenciano recordando Gannes-Folleville, Châtillon con la proyección en el hoy :  

“Fui forastero y me acogisteis” (Mt.25,35) 

Este cartel de anuncio  fué pasando a través del mòbil watsApp, correo electrónico y del “boca a boca” explícito. El resultado fué que ¡La Iglesia estaba llena! Los que vi presentes fueron representaciones de: Familia Vicenciana Miembros: AIC del Colegio de la Selva del Camp con la Hermana Delegada , Misioneros Paúles, Hijas de la Caridad de todas las Comunidades de Reus y la Selva del Camp, A. M. M., SSVP de Reus en pleno, Hermanas de las Comunidades de Sta. María Rosa Molas, Coral S.V.P. Feligreses y amigos. Contamos también con la presencia de la Tinent del Alcalde Sra. Vilella, y la Consellera d’Ensenyament Mª Dolors Sarda.  

Voy a resaltar que San Vicente de Paúl dejó su peana habitual para estar más cercana a la gente. El P. José Mª Biosca presidió la Eucaristia y nos iluminó y apremió en su Homilia  “Sigue sus huellas y haz tu lo mismo” 
Continuaremos con más celebracions y actos para vitalizar y proyectar nuestro Carisma.     

 S. M. Dolores Salvo 




Les Filles de la Caritat de la Casa d’Acollida de Tortosa, van celebrar la inauguració del  400 aniversari del Carisma Vicencià.  1617-2017



El diumenge, 5 de febrer, les Filles de la Caritat de la Casa d’Acollida de Tortosa, van inaugurar l’Any Jubilar amb la celebració de l’Eucaristia a les 11 h, recordant els 400 anys del naixement del seu carisma de servei als pobres. El jubileu porta el lema: “Vaig ser foraster i em vas rebre…” (Mt 25, 35).

L'any 1617 és decisiu en la vocació del sant de la caritat, sant Vicenç de Paúl, per dos esdeveniments: el 25 de gener, festa de la Conversió de sant Pau,  predicant el Sant el  “Primer Sermó de la Missió” en Folleville (França) va adonar-se’n de l’abandó espiritual dels pobres del camp i, a l’agost del mateix any, anomenat recentment  rector de Chatillon, es tornà a trobar amb la pobresa i la misèria en saber com vivia una família en una masia aïllada. En l’homilia expressà als feligresos la seua preocupació i tots es sentiren commoguts davant tanta pobresa. Això contribuí a transformar la vida de sant Vicenç de Paül i va marcar en el sant  l’inici del “carisma vicencià” ajudant els més pobres i necessitats. La Família Vicenciana és una comunitat viva i creixent de més de 2 milions de persones que busquen seguir Crist, segons el model del seu fundador sant Vicenç de Paül i de la seua col·laboradora Lluïsa de Marillac.

Tenen previstos per aquest Any Jubilar quatre projectes:

1. La peregrinació de la relíquia del cor del fundador. L’inici fou el 25 de gener a Folleville  i recorrerà tots els països on hi ha presència vicenciana

2. La realització d’un projecte a benefici dels sense llar: forasters, refugiats, desplaçats i immigrants

3. Un simposi internacional per reflexionar sobre l’actualització del carisma de la missió i la caritat, que tindrà lloc a Roma del 13 al 15 d’octubre, el qual inclou una trobada amb el Papa Francesc

4. Festival internacional de cinema, amb un enfocament sobre la vida de sant Vicenç de Paül.

La comunitat de les Filles de la Caritat de Tortosa, acompanyades d’altres germanes, es van unir a la celebració de l’Eucaristia de la Dominica de l’Arxiconfraria, a la capella de la Mare de Déu de la Cinta. Fou presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i concelebrada pel rector de la parròquia del Sant Crist de la Catedral, Mn. Josep Ma Membrado i per Mn. Rafel Prades. Hi eren presents l’alcalde i regidors de la ciutat, l’Arxiconfraria de Ntra. Sra. de la Cinta, la Cort d’Honor, algunes religioses d’altres congregacions i fidels que omplien la Capella de gom a gom. S’inicià la Missa amb l’himne de la Cinta. Els cants foren dirigits per Mn. Rafel.

La germana Ma Teresa  va fer la monició d’entrada explicant que el motiu de la celebració era l’inici de l’any jubilar en acció de gràcies pels 400 anys del carisma vicencià (1617- 2017). Les paraules finals foren que tots els membres de la Família Vicenciana es posaven sota la protecció del Senyor i, que mitjançant sant Vicenç de Paül, es produeixin en aquest any jubilar molts fruits de renovació i de compromís amb els pobres i necessitats. 

La 1ª lectura fou la del profeta Isaïes (58, 7-10): “Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, ... si algú no té roba, vesteix-lo... s’omplirà de llum la teva foscor i el teu capvespre serà clar com el migdia”.  El Salm responsorial 111: “L’home just és llum que apunta en la fosca” i tots vam cantar: “El Senyor m’il·lumina i em salva”  La 2ª lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (2, 1-5) “... entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist i encara clavat a la creu... perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu”. Mn. Membrado proclamà l’Evangeli (Mt 5, 13-16): “Vosaltres sou la sal de la terra,... sou la llum del món... Ha de resplendir la llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel”

El Sr. Bisbe en l’homilia, després de saludar tots els fidels, ens digué que un sant és una persona que té el cor obert a Déu i està atenta a tot el que li demana. Avui celebrem la festa de sant Vicenç de Paül, qui en la seua pregària va veure que davant la gent necessitada, la caritat de Crist l’empenyia i va descobrir com evangelitzar els pobres que no tenien el necessari per a una vida digna. En l’Evangeli segons Sant Mateu, en el fragment del Sermó de la Muntanya, Jesús els diu als mateixos que havien escoltat les benaurances: “Vosaltres sou la sal de la terra... vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar...”  Sal, llum, ciutat. Quins són els grans tresors, les millors persones que podem veure en el nostre món? Són els qui viuen les benaurances. Són els sants, els qui han encès una llum que il·lumina, els qui són la sal que dóna vida i la ciutat que està dalt d’una muntanya i no es pot amagar. 

En la 1ª lectura diu el profeta Isaïes: “... si dónes el teu pa als qui passen gana... s’omplirà de llum la teva foscor...” Sant Vicenç de Paül va veure la pobresa del món i va esclatar una llum com diu Isaïes: “Llavors esclatarà en la teva vida una llum...” L’any 1617 va ser per al sant, un any de conversió. Era un prevere que treballava a les parròquies, però en la seua pregària es va convertir en sal de la terra, llum del món i en una ciutat situada dalt d’una muntanya. Les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, presents en la nostra ciutat i en la diòcesi, estan col·laborant, vivint el seu carisma. També tenim al nostre missioner, Mn. Joan Alonso, treballant a Hondures en la Congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül. 

Quatre-cents anys que en la vida de l’Església, s’han fet presents en diferents llocs del món, les Filles de la Caritat i els Pares de la Congregació de la Missió. Veient este testimoni de fe, descobrim que el sant fundador ha il·luminat el nostre món amb el desig de viure una caritat perfecta, que no és altra, que la caritat de Crist. Acompanyem les Filles de la Caritat en aquest Any Jubilar i que el Senyor les ajude a viure el seu carisma. Demanem-li també que aquest testimoni de caritat no falte mai en la nostra Església. Que així sigue.

A continuació les pregàries pels pobres, pels ancians i abandonats, per a que troben una bona acollida i un bon servei, pels missioners paüls, pels voluntaris de la caritat, etc.  Durant les ofrenes vam cantar l’himne de sant Vicenç de Paül: “Enséñanos a amar Vicente de Paúl al pobre nuestro hermano como lo amaste tú”.  El cant de la Comunió fou les benaurances. 

Tot seguit es presentà la caixa que ha de transportar el reliquiari de la Cinta, dins del marc de la celebració dels 400 anys de la fundació de la Reial Arxiconfraria de Ntra. Sra. de la Cinta, obra dels artistes tortosins: Joaquim Marro i Joaquim Ginovart. El nostre bisbe Enrique, va beneir-la i després d’un fort aplaudiment ens donà la benedicció solemne del final de l’Eucaristia, dient-nos que ens uníem a les Filles de la Caritat per a que la celebració al llarg de l’any, dels quatre-cents del seu carisma, sigue de renovació espiritual sentint la crida del Senyor, tal com va sentir-la sant Vicenç de Paül.  Que el Senyor us beneeixi i us acompanye. Beneïm el Senyor.

Com a final de la celebració vam passar a venerar la relíquia, mentre cantàvem l’himne de la Mare de Déu i vam poder veure millor la preciosa caixa per transportar el reliquiari. 

                                                                                     Maria Joana Querol Beltrán  

P. General iniciando el 400 aniversario del Carisma Vicenciano

25 enero 1617- 25 enero 2017

Con el lema: “Fui forastero y me recibiste…” (Mt 25, 35), la Familia Vicenciana en todo el mundo inaugura un año Jubilar en el que recuerda el cuarto centenario del nacimiento de su carisma de servicio a los pobres.
El año de 1617 es decisivo en la vocación de San Vicente de Paúl por dos acontecimientos: el 25 de enero, Fiesta de la Conversión de San Pablo, el santo predicó el “Primer Sermón de la Misión” en Folleville (Francia) tras la confesión, días antes, de un campesino moribundo que lo hizo darse cuenta del abandono espiritual de los pobres del campo; y unos meses más tarde, en agosto del mismo año, en su experiencia como párroco del pueblo de Châtillon, se vuelve a encontrar con la pobreza y la miseria que le transforman al vida al Santo de la Caridad.
Vicente de Paúl percibe que era necesario “instruir a la gente”, hacerles conocer de su dignidad, cambiarles a niveles más elevados en cuanto seres humanos y enseñarles las verdades del proyecto de Dios.
Los acontecimientos de Folleville y de Châtillon marcaron entonces, en 1617, el inicio del carisma vicenciano, hoy con 400 años de caminar, al servicio de los más necesitados, a ejemplo de su fundador San Vicente de Paúl, Patrono Universal de las Obras de la Caridad.
En la actualidad, la Familia Vicenciana está conformada por 225 ramas de diferentes comunidades de vida consagrada y asociaciones laicales en más de 80 países alrededor del mundo. Entre las ramas más destacadas y conocidas se encuentran la Asociación Internacional de la Caridad (AIC), la Congregación de la Misión, las Hijas de la Caridad (fundada con Santa Luisa de Marillac), la Sociedad de San Vicente de Paúl, (fundada por el beato Federico Ozanam), la Asociación de la Medalla Milagrosa, las Juventudes Marianas Vicencianas (JMV), los Misioneros Seglares Vicentinos (MISEVI), las Hermanas de la Caridad de Santa Juana Anthida Touret y muchos otros.
La Familia Vicenciana está presente en cinco continentes con ministerios muy variados: misiones, obras de salud, atención a los habitantes de la calle, refugiados, niños abandonados, madres cabezas de hogar, educación, formación, y obras de promoción y desarrollo.
El Superior General de la Congregación de la Misión y de la Compañía de las Hijas de la Caridad, P. Tomaž Mavrič, C. M., ha venido animando a vivir este año con la experiencia de cuatro proyectos comunes:
La Peregrinación de la reliquia del Corazón de San Vicente de Paúl, que iniciará el 25 de enero en Folleville, Francia y con el cual se espera recorrer todos los países donde hay presencia vicenciana.
La realización de un proyecto en el cual puedan intervenir todas las ramas de la Familia Vicenciana y que sea en beneficio de los sin hogar, por ejemplo, forasteros, refugiados, desplazados y migrantes.
Un simposio Internacional, en el cual se reflexionará sobre la actualización del carisma de la misión y la caridad, y que se realizará en Roma (13 – 15 de octubre), y que incluye un encuentro de la Familia Vicentina con el Papa Francisco.
Festival Internacional de Cine: una competencia internacional con un enfoque sobre la vida de San Vicente de Paúl. 
Por P. José Manuel Villar


No hay comentarios:

Publicar un comentario