XXIX Encuentro Regional se pone en común la actividad que lleva cada grupo:
El grupo de Olesa de Montserrat vivirá cambios importantes. Hay nueva Presidenta. Prestan servicio básicamente en facilitar ropa i alimentos. Se atienden unas 225 personas al mes (datos de 2017).
Amparo da su testimonio particular, recordando que su madre ya fue voluntaria. Fue a Salamanca en 1941. Su labor caló hondo en su hija, que captó la alegría que produce poder ayudar a quien lo necesita.
Cuentan con locales parroquiales grandes. Uno de sus principales proyectos consiste en acompañar a gente mayor, para prestarles apoyo en temas como la compra diaria, la medicación, actuar si se produce algún accidente, como una caída, en colaboración con la Policía Municipal.
Comparte un sentimiento en relación a la necesidad de mentalización, pero también es consciente del miedo al compromiso y al hecho que no puede exigir ni presionar más de la cuenta.
GRÀCIES, SOR LUCÍA!
Sor Lucía Martínez Santidrián, nascuda a Valdelateja (Burgos) el 13 de desembre de 1923, va morir el 4 d’aquest mes de juliol, a Olesa de Montserrat, on va viure des que la van destinar com a Filla de la Caritat l’any 1946.
Quan vaig saber que Sor Lucía ens havia deixat, vaig pensar que en aquest moment m’agradaria dir quatre coses d’ella, de la seva manera de ser i de viure. Ara el primer que em ve al pensament és un GRÀCIES molt gran. Sor Lucía era una persona alegre, senzilla, treballadora incansable, una cristiana convençuda amb un cor molt gran que vivia amb joia la seva vida de servei als més necessitats seguint l’exemple de Jesús i el carisma de sant Vicenç de Paül i Sta. Lluïsa de Marillac. Gràcies, Sor Lucía!
A Olesa la coneixia tothom. A ella i a les seves germanes de Comunitat, però a ella d’una manera especial. La seva dedicació als més petits a la Guarderia de les Filles de la Caritat, va fer que conegués molts infants així com moltíssimes famílies del poble i que se’n preocupés de veritat, estant atenta a les seves necessitats i mirant de posar-hi solucions junt amb les seves germanes de comunitat. Elles troben sempre la millor manera d’ajudar els que més ho necessiten.
Sor Lucía era feliç quan et veia feliç i patia si tu paties. Molts dels que l’estimàvem ho hem experimentat en primera persona. I la seva inquietud per pal·liar el sofriment dels altres la va fer sortir durant molts anys pels carrers d’Olesa a gran velocitat per no perdre temps i poder fer així més visites a malats i donar la Comunió a totes les persones que ho sol·licitaven. La darrera vegada que vam parlar a casa seva, just abans de la Festa Major, encara tenia al cap unes quantes famílies amb problemes a les quals calia ajudar. Gràcies Sor Lucía!
L’any 1997 va trobar la manera de fer ressorgir el Voluntariat Vicencià d’Olesa, fins llavors les Dames de la Caritat, i va ser l’ànima, el pal de paller al voltant del qual es va organitzar un nou grup, amb algunes de les persones que ja hi eren des de feia temps i amb gent nova, una mica més jove. El seu interès pel grup, pels serveis que es duien a terme, per cadascun dels seus membres i per la manera en què acollíem a les persones necessitades, era molt elevat. Quan el grup defallia, ella ens animava i amb la seva alegria, el seu optimisme, la seva confiança en el Senyor i la seva pregària ens encomanava noves forces. Gràcies Sor Lucía!
El mateix dia del seu traspàs el seu nebot, en Miguel Angel va dir una missa que va ser més d’acció de gràcies que de funeral a la Capella de les Filles de la Caritat, un espai petit i acollidor que va quedar pleníssim.
Avui, diumenge 10 de juliol a la Parròquia d’Olesa s’ha celebrat una missa en record i acció de gràcies per Sor Lucía. Hi havia les seves germanes de la Comunitat del poble i dels pobles veïns, sor Eduarda Vergara, (Visitadora Provincial), Sor Mercedes Toribio, (Assesora Regional AIC) i molts olesans i olesanes que no s’han volgut perdre aquest moment de pregària per una persona tan entranyable i tan olesana. Sor Lucía era des de feia ja molts anys “Filla Adoptiva de Olesa de Montserrat”, un poble que ella estimava amb tot el cor i que també era el seu poble.
Mn. Esteve a l’homilia ha destacat algunes de les seves qualitats, Sor Lucía era una persona bona, generosa i alegre. En acabar la cerimònia alguns testimonis han parlat de les seves vivències respecte a Sor Lucía i finalment l’alcaldessa d’Olesa, la Sra. Pilar Puimedon, després de fer una breu història dels inicis de la Comunitat en el poble i de la seva tasca aquells primers i difícils anys, ha destacat el fet de la bondat extrema de Sor Lucía que ho ha donat tot, fins i tot el seu cos.
Les voluntàries, els voluntaris i tots els col·laboradors de l’AIC de Sant Vicenç de Paül la trobarem molt a faltar, però el seu exemple romandrà viu entre nosaltres!
Gràcies, Senyor, per haver-nos concedit el do de la seva companyia, del seu guiatge i del seu amor durant aquests 70 anys de vida olesana! Ajuda’ns a seguir el seu exemple de disponibilitat i de servei en favor dels qui més ho necessiten, a no passar de llarg de les necessitats, a servir els altres amb alegria i humilitat, a viure la nostra fe, com va fer ella, no només de paraula sinó amb les obres.
Una vegada més: gràcies, Sor Lucía! Ens has deixat, però seguiràs vivint en els nostres cors! Tant de bo que al cel ens puguem retrobar!
Bene Temporal AIC Olesa de Montserrat, 10 de juliol de 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario